Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

desviació

f. [LC] [FIF] [MD] Acció de desviar o de desviar-se; l'efecte. La desviació del projectil del pla de la seva trajectòria normal. La desviació de la columna vertebral.
f. [OP] Tram de carretera que té els seus dos extrems enllaçats amb una carretera principal.
f. [OP] Disposició dels carrils en una bifurcació de manera que els trens passin per una o altra via segons que convingui.
f. [SO] [PS] Comportament que s'aparta del que es considera admès socialment.
f. [FLL] En lit., efecte de ruptura o d'apartament dels usos habituals de les estructures de la llengua natural causat per la imposició de les convencions formals literàries.
f. [MT] Mesura de dispersió d'un conjunt de dades igual a l'arrel quadrada del quocient entre la suma dels quadrats de les diferències de les dades i el seu valor mitjà, i el nombre de dades.
[MT] desviació estàndard [o desviació típica] Desviació 3 1 .
f. [LC] [TC] [EL] Increment màxim, positiu o negatiu, de la freqüència modulada instantània a partir del valor central de la freqüència portadora sense modular.
f. [FIA] Angle que forma l'agulla nàutica amb el meridià magnètic.
f. [TRA] Efecte causat per les masses metàl·liques d'una nau sobre la brúixola.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions